Pels volts de l’any 1952, Banyoles intenta restaurar el seu aplec perdut ja en la memòria dels temps. El primer aplec de Banyoles s’havia dut a terme l’any 1934 i a causa de la guerra civil va desaparèixer. Aquell any surt una colla de joves banyolins que volen fer renéixer aquest aplec i ho aconsegueixen. En el seu moment els va donar suport en Pere Arpa que era el gran de la colla. El jovent estava format per Martirià Riera (Gatallo), Jaume Planella, Tomàs Freixa, Àngel Busquets i Josep Roura. En contacte amb tot aquest grup també hi havia en Llorenç Torrent, un sastre fill de Tortellà, que va viure un temps a Banyoles. Més tard se’n va anar a viure a Ceret on va ser el primer president del Foment de la Sardana de Ceret. Una de les seves primeres actuacions com a president va ser fundar el concurs de sardanes que ha superat les 60 edicions. Quan ho va tenir tot a punt,  va tornar a Banyoles per avisar al jovent de l’aplec que anessin a concursar-hi. Tots hi van estar d’acord encara que només eren nois, però d’algun lloc treurien les noies. Un, una cosina; l’altre, la germana; qui més qui menys tenia una noia a la família.

S’animaren i es prepararen per actuar als concursos de sardanes. El primer assaig va fer-se a l’aire lliure a la plaça de les Rodes durant la seva festa. Era el tercer diumenge de juny i s’hi ballaven sardanes. Mai ningú s’hauria pensat que aquell dia s’estava formant un tros d’història del sardanisme banyolí. Van continuar assajant a casa d’en Jaume Vidal, que va ser qui es va cuidar de tots els tràmits del viatge.

Avui dia sembla inimaginable, però a aquelles èpoques per anar a França, s’havia de fer un passaport col·lectiu! Tot anava molt lent i per tal de poder passar la frontera es va haver d’anar fins i tot a trobar el governador i posar-li les coses clares damunt la taula. Al final es van om plir 7 ó 8 autocars ja que molta gent va aprofitar l’ocasió per anar a visitar familiars exiliats a França.

Els primers vestits de la colla Banyoles es van haver de demanar. Els dels nois es van demanar a la colla Girona i els de les noies a la “Agrupación de Educación y Descanso” també de Girona. En els següents concursos ja es van fer servir vestits nous. La roba la va pagar la Comissió de l’Aplec i els vestits els van fer les mateixes noies. El banderí el va fer la Rosa Roca.

I va arribar el gran dia: el 24 d’agost de 1958. Els membres de la colla que ballarien aquell dia eren: Martirià Riera (Gatallo), Jaume Planella, Tomàs Freixa, Josep Roura i Àngel Busquets de nois; les noies eren: Pilar Dilmé, Elisa Galí, Neus Feixas, Anna Planella i Dolors Roura. El matrimoni Rosa Coma i Jaume Vidal van anar-hi per si fallava algú a l’hora de ballar.

Per donar més relleu a la festa també es va convidar a la coral “Harmonies del Llac” que en aquell temps dirigia el mestre Josep Saderra. Aquell dia també naixia una altra colla, la colla Ceret on hi havia en Borrell, Pierre Cardona, Vidalou, Burch, Reynald, etc.

Van arribar a mig matí a la Plaça on hi tocaven sardanes i van aprofitar per assajar. El concurs era a la tarda. A quarts de tres ja havien dinat, cadascú amb la seva carmanyola, i van anar a canviar-se. I cap a la plaça de braus falta gent! La primera sardana que va ballar la colla Banyoles en aquell concurs i en el seu debut va ser Poncellina del mestre Josep Saderra. L’encarregat de comptar i repartir era Jaume Planella. Aires no se’n portaven, només salt petit i salt fort.

En aquell temps era un “atemptat contra la sardana” portar aires. Fins i tot una vegada van desqualificar per aquest motiu a la colla Violetes del Bosc, tantes vegades campiona de Catalunya, dient-los que en comptes de ballar sardanes feien ballet! Afortunadament s’ha evolucionat bastant desde llavors. L’any següent, Ceret va fer una gran festa i els amics es van retrobar. Els banyolins per celebrar-ho s’hi van quedar a dormir.