L’any 1934 el Foment de la Sardana va decidir fer el 1er. Aplec de Sardanes. Seguint el precedent d’altres poblacions que mobilitzaven molta gent amb la convocatòria d’un aplec, el Foment,que un grup de joves havien creat a les darreries de 1930, va programar l’Aplec pels dies 2 i 3 de juny de 1934.Van contractar les cobles LA PRINCIPAL DE BANYOLES i LA PRINCIPAL DE Cassà i van fer audicions de sardanes el dia 2 a la nit a la Plaça dels Turers, el dia 3 al matí a la Plaça de la República (avui Plaça Major), a la tarda al Passeig Dalmau i a la nit al Camp de Futbol de les Pedreres.

Tot i l’esforç i bona voluntat dels organitzadors, el resultat econòmic i l’assistència de públic no fou bona i ja no hi hauria segon Aplec doncs l’any 1936, com tantes altres coses, es va acabar el Foment.

Passarien 20 anys fins el 1954 en que sorgeix novament l’Aplec de la mà d’un grup d’afeccionats a la sardana que, actuant com a “Comissió de l’Aplec”, cuidaran de l’organització de la Festa els propers anys.

Convoquen el II APLEC DE SARDANES pel dia 4 de juliol de 1954. La convocatòria i la data -el primer diumenge de juliol- ja tindran continuïtat fins als nostres dies. EI lloc de celebració, el Passeig Dalmau (remarcant la seva situació dins els paratges de l’estany de Banyoles) serà un indret que es consolidarà durant molts anys amb audicions multitudinàries el matí i a la tarda. A la nit, el 1954 encara es va fer al Camp d’Esports, però l’any següent, al III Aplec ja es va fer a la Plaça Major (d’Espanya se’n deia a les hores). També tenien un gran èxit les sessions de ballables que s’organitzaven a la mateixa plaça al final de la tarda i sobretot la revetlla de la nit amb l’actuació de les millors orquestres del moment: LA PRINCIPAL DE LA BISBAL, MONTGRINS, SELVATANA, COSTA BRAVA, CARAVANA…

Van ser uns anys de gran eufòria, i molta participació de sardanistes de Banyoles i de fora. L’Aplec de Banyoles junt amb els de Calella i Caldes de Malavella eren tres puntals de les Festes sardanistes a Catalunya.

Econòmicament també la festa funcionava d’allò més bé: a part de les entrades que pagaven els sardanistes per accedir al Passeig Dalmau, hi havien els diners de les sessions de Ball en que la Plaça, tancada amb uns encanyissats ran dels arbres, quedava plena de gom a gom i amb un preu d’entrada força elevat.

Era costum que cada any es fés un homenatge a algun compositor o sardanista destacat. Així tenim constància dels fets als compositors banyolins: Enric Gratacós al 1956, Josep Saderra el 1960 i el 1970 any de la seva mort, Cassià Casademont el 1963 i el 1966, Jaume Casas Bohigas el 1964. També es van homenatjar personatges forans: Vicenç Bou i Pere Massats el 1959. Josep Coll i Ricard Viladesau el 1961 i Lluís Moreno Palli el 1971. L’any 1962 es va fer un reconeixement públic a un matrimoni Miquel Font i Frigolé i Núria Casadevall i Bonaventura de 76 i 75 anys respectivament “pels molts anys que porten anant per aquests móns de Déu a ballar sardanes …” El 1963 l’homenatge fou per la Colla Violetes del Bosc i el 1967 als components de la cobla LA PRINCIPAL DE BANYOLES que havia desaparegut recentment.

Un dels aspectes a destacar de l’Aplec de la Sardana de Banyoles des dels seus inicis, es l’interès per l’edició de cartells anunciant la Festa encarregats a artistes locals que en algunes edicions foren vertaderes obres d’art. Destaquem en aquest aspecte, durant els primers anys, el treball de Joan de Palau i d’en Jesús Barba.

De tota aquesta primera etapa que podríem allargar fins al 1971 (19 Aplec), cal mencionar entre els organitzadors en PERE ARPA i CASELLAS que ja havia estat membre de la Junta i president del Foment dels anys 30: “sardanista actiu sempre, fou també dels organitzadors del Primer Aplec. Vint anys després, el 1954, el seu dinamisme d’home d’empresa i el seu decidit entusiasme van fer possible la continuïtat d’aquell fallit intent, reinstaurant l’aplec que sota el seu guiatge s’ha col·locat entre els més importants dels que avui se celebren”. Això llegim al programa del 16 Aplec, el 7 de juliol de 1968, que li fou dedicat amb motiu de la seva inesperada mort.

Un dels seus col·laboradors més actius, en JAUME VIDAL i SEROLA serà el que continuarà la tasca fins el 1971 en que, malauradament, també va morir d’una forma inesperada. En Jaume Vidal fou també l’impulsor de l’Agrupació d’Aplecs de les Comarques Gironines: una entitat nascuda ran de la proliferació d’aplecs a moltes poblacions i amb la finalitat de marcar un calendari i obtenir avantatges pel fet de treballar junts davant les administracions de l’època. Ell en seria el primer President.

Mort en Jaume Vidal el 16 de novembre de 1970, agafen el relleu en l’organització de l’aplec un grup de joves encapçalats per en Joan Parnau, en Joaquim Baldò i en Joaquim Duran. Aquest grup continuarà actuant com a “Comissió de l’Aplec” fins que el 1978 són els promotors de la restauració del Foment de la Sardana que serà l’entitat que fins als nostres dies cuida de l’Aplec. El primer president fou l’Eudald Santamaria i Buixadé fins el 1984 en que va agafar el relleu en Joan Parnau i Bosch que ha estat a la presidència fins l’any 2010 en que ha passat a ocupar-la en Joan Lleal i Tulsà i, finalment, el 2022 en Xavier Rodoreda i Pasturet.

De la segona etapa destacaríem que l’any 1977 es va celebrar el 25è APLEC. Per commemorar les noces d’argent es va allargar la festa 2 dies: el dissabte a la tarda audició a la Plaça Major i a la nit Concert amb la CORAL SANT JORDI, dirigida per l’Oriol Martorell, al cinema Mercantil. El diumenge audicions matí i tarda als Desmais (a partir del 1974 es va canviar el tradicional emplaçament del Passeig Dalmau pels paratges dels Desmais en busca de més ombra i fresca). Hi varen participar 4 primeríssimes cobles: CIUTAT DE GIRONA, PRINCIPAL DE LA BISBAL, MONTGRINS i SELVATANA i també la cobla infantil de Blanes que va actuar per tots els joves que havien fet un curset de sardanes a les escoles.

Continuant amb la tradició d’encarregar cartells a artistes locals, al llarg dels anys hi trobem: Lluis Vilà, Xicu Cabanyes, Antón Rigau, Josep Ma. Barba Tarafa, Joan Oliver, Joan Magí, germans Palau- Juncà, Antoni Torres, Benet Costa, Narcís Banal, Maite Prats-Antoni Bramon, Jordi Bosch “Barraca”, Jaume Geli, Fina Julbe, Pere Reixach “EI Gall Xinador”, Miquel Amela, Jordi Juncà, Martirià Pagés, Joan Comalat, Miquel Samaniego, Lluís Roura i l’any 2010 en Josep Masdevall: Una barreja de artistes més consolidats amb joves que despunten en el món de la imatge i el disseny.

L’evolució de l’Aplec durant aquesta segona etapa, des del 1971, va ser molt important i lligada als profunds canvis que va fer la societat i el lleure. Als primers anys, la proliferació de discoteques i sales de ball va fer que els balls amb orquestra, que eren una part important en el finançament de la Festa, desapareixessin de l’Aplec. També es va acabar la participació de l’empresa del Mercantil-Club Blau que, acollint el ball de l’Aplec, varen permetre mantenir uns quants anys un cartell amb les millors cobles. Varen ser uns anys de moltes proves especialment per la nit: Audicions de sardanes, Concerts en formació d’orquestra, actuació d’Esbarts, balls amb cobla…. però sempre amb entrada lliure i en diferents llocs: Plaça Major, Plaça de Les Rodes, Camp d’Esports, Cinema Mercantil….

També la festa a l’estany, amb les audicions de sardanes del matí i a la tarda, evolucionava: la proliferació d’Aplecs -del març a l’octubre cada cap de setmana n’hi havia més d’un- i la munió d’actes de tot tipus de festes que s’organitzaven arreu, junt amb la facilitat de desplaçament que començava a tenir la gent, va fer que es perdés aquell poder de convocatòria dels primers aplecs dels anys 50/60. Per això el Foment va anar prenent decisions sobre la marxa:

– Des del 1986 l’Aplec de Banyoles es amb entrada lliure (Va ser un dels primers i no hi varen haver pocs problemes per poder-ho fer).
– A fi de donar mes relleu al caire familiar de la Festa, es potencien les activitats per a la mainada: música, contes, jocs, atraccions, inflables, berenar….
– Des de 1995 l’Aplec s’anuncia com a “Festa de Cultura Popular”. Així, a més de les sardanes, hi ha hagut com a convidats: Castellers, bastoners, falcons, colles geganteres, grallers, esbarts… i els últims anys han agafat molta empenta i tenen molt bona acollida les Puntaires. Actualment es munten unes exposicions de treballs extraordinàries i es compte amb la participació de més d’un centenar de puntaires.
– L’any 2000 es va posar en marxa “FIRAPLEC”: Fira-mercat de col·leccionista i de cultura popular que amb més o menys participació se celebra cada any.
– A partir de l’any 2003 s’organitzava un DINAR DE GERMANOR en el mateix recinte i que va arribar a reunir més de 600 persones. Acabat el dinar, un CAFÈ-CONCERT amb alguna cobla permetia fer un sobre-taula molt animada.

Punt i a part mereix el 46è Aplec, l’any 1998: amb motiu d’uns aniversaris ben especials de dos compositors de casa nostra, els 90 anys de Manel Saderra i Puigferrer i els 75 de Martirià Font i Coll es va preparar pel cap de setmana 4/5 de juliol tot un seguit d’activitats que varen tenir el seu punt culminant el dissabte, al cap tard, quan 14.131 persones es donaven les mans per formar la sardana més gran que s’ha fet mai al món, encerclant tot l’estany de Banyoles. Amb la cobla La Principal de La Bisbal en una plataforma al mig de l’estany, amb un silenci i respecte impressionant, la gent va ballar dues sardanes: Sardanes al Casino i Somni . Va ser una festa inoblidable que va comptar també amb un missatge de solidaritat cap els malats d’esclerosi múltiple i que va fer possible que poguéssim dir, entre tots: Hem FET REALITAT UN SOMNI que era el lema del repte assumit. Aquest any l’Aplec es va fer al Parc de La Draga on, apart de les sardanes, hi varen haver concerts, sopar d’homenatge amb més 700 participants, havaneres, trobada d’Esbarts, cercavila amb tots els grups participants i ball de fi de Festa amb l’orquestra Montgrins.

L’any 2002 amb motiu del 50è APLEC també festa especial: arribada de les cobles “per terra, mar i aire” amb el Tren Pinxo, la barca d’en “Generet” i “amb un globus”. La festa va durar tres dies ja que es va instaurar “la tornaboda” el dilluns a la nit amb una cantada d’havaneres al Parc Manel Saderra.

L’última edició especial fou la de 2008. Era l’any del centenari del naixement de Manel Saderra i des de Banyoles havíem de liderar l’homenatge dels sardanistes d’arreu de Catalunya que apreciaven i estimaven molt a en Puigferrer. Pel Foment va ser l’any Manel Saderra i durant tot el 2008 hi varen haver celebracions. Al voltant del 56è Aplec, el divendres 4 de juliol, precisament el dia que ell hauria complert els cent anys, a l’Estadi Municipal vàrem poder fer “Un tomb per la vida d’en Manel” amb un inoblidable concert amb La Principal de La Bisbal, la coral Polifònica de Puig-reig, la mezzosoprano Gemma Coma-Alabert i les actuacions de la colla Banyoles i l’Esbart Fontcoberta ballant coreografies de sardanes seves. La projecció d’imatges de la seva vida i un castell de focs varen posar el colofó a la vetllada que va omplir de gom a gom la graderia de l’estadi.

Fins l’any 2016 l’Aplec ha seguit amb les mateixes característiques en el paratge dels Desmais. Seguint la tradició, cada any un artista diferent o joves vinculats al mon del disseny s’han encarregat de fer el cartell de la festa que, cada primer diumenge de juliol, ha aplegat vora l’estany els sardanistes amb programes de matí i tarda combinant les sardanes amb actuacions de l’Esbart Fontcoberta, especialment dels més joves de l’esbart infantil, també amb concurs de colles improvisades, Firaplec, etc…

Un dels complements que ha continuat agafant més empenta, és el de les puntaires que s’han consolidat els matins de l’Aplec amb la participació de més de 200 aficionades a les puntes i al patchwork vingudes de diferents poblacions.

Durant tots aquests anys també te molt bona acollida el dinar de germanor i especialment el Cafè-Concert amb el ball improvisat “d’havent” dinat.

Hem de destacar que en les edicions de 2013 i 2014,la vigília o el divendres abans, amb la col·laboració de la Diputació i l’Ajuntament, varem poder organitzar un bon concert amb La Principal de La Bisbal i la Selvatana que varen donar més relleu a la Festa. L’any 2013, a més, l’Aplec va tenir un final diferent: afegint-nos al batec majoritari a la majoria de poblacions de Catalunya i a les manifestacions multitudinàries per reivindicar els anhels de més llibertat i d’homenatge a L’ESTELADA, junt amb la gent de l’Assamblea.cat de Banyoles, al final de l’Aplec es va programar l’acte “ENCÉN EL DESIG”. La gent de l’Aplec més la multitud arribada amb la “marxa dels desitjos” iniciada des de diferents punts de la ciutat, vàrem fer l’encesa de l’estelada que s’havia col·locat al mig de l’estanyol al mateix temps que es formaven varies anelles que donaven la volta a l’estanyol tot ballant la sardana SOMNI il·luminats amb milers d’espelmes. Tot plegat molt emotiu i gratificant.

I arribem a l’edició de 2017, el 65è Aplec inicia una nova etapa amb novetats importants: en primer lloc, canvi de dia i horaris. Passem la Festa al primer dissabte de juliol amb sessions de tarda i nit. En segon lloc, canvi de l’emplaçament: s’acosta més al nucli de la població millorant la il·luminació que era inexistent als Desmais. L’Aplec s’anuncia entre les pesqueres Santa Rosa i la d’en Malagelada que és exactament davant l’entrada de l’Estadi Municipal.

Per donar més relleu a la Festa, la vigília, el divendres a la nit, també es va programar un concert especial de l’Orquestra Selvatana que la pluja ens va obligar a suspendre i a celebrar la setmana següent a la Plaça de Les Rodes. El dissabte el temps va millorar i varem poder comprovar que el canvi de dia i horari podia ser molt positiu. La butifarrada per enllaçar la tarda amb la nit va ser molt ben acollida.