Banyoles és una ciutat amb una forta tradició de cobles, sardanes i músics des del segle passat i que ha sabut mantenir fins als nostres dies. EI llibre Banyoles i la Sardana escrit per Rafel Angelats i publicat l’any 1993 en fa una crònica exhaustiva i ens permet conèixer els moments més importants. L’entitat que durant més temps ha tingut la responsabilitat de vetllar per mantenir aquesta tradició és el FOMENT DE LA SARDANA.
L’any 1930, uns quants joves amants de la sardana van començar els treballs per la creació d’una entitat dedicada al foment de la sardana. Es reunien a Can Ralita, a la plaça Major. Com a resultat del seus esforços s’arribà a la constitució d’una entitat, el novembre de 1930, que prengué el nom de Foment de la Sardana. La primera junta, que es constituï el 1931, estigué presidida per Francesc Giró i compta amb Joan Masmitjà com a tresorer, Martí Elps com a secretari i, com a vocals, Martirià Butinyà i Frederic Corominas. La seva seu era a la plaça Major núm. 39. Els socis pagaven una pesseta mensual. Tot i que la caiguda de la Dictadura del general Primo de Rivera havia suavitzat la persecució a l’expressió pública de la identitat nacional catalana, la situació encara no s’havia normalitzat plenament. Tal com explica Rafael Angelats en unes notes inèdites, en una de les primeres ballades organitzades pel Foment a primers de 1931 es va interpretar La Santa Espina, la coneguda sardana del mestre Enric Morera. Algú ho va denunciar a la Guardia Civil, que va retenir Francesc Giró i Martí Elps durant unes dues hores, mentre es redactava el corresponent informe, que no va tenir conseqüències.
Ben aviat, el mes de març de 1931 començà a publicar-se un butlletí, titulat Nostra Dansa, que el mes de gener de 1932 va canviar el títol pel d’Estel Pairal. Aquesta publicació va anar apareixent regularment fins al juny 1934, en què es va interrompre fins al mes d’abril de 1935. Aquesta segona etapa va durar poc: el mes de novembre del mateix any es va interrompre novament fins al mes de març de 1936 en que va sortir un altre número, que va ser l’últim. A través de les notícies d’aquestes publicacions es poden anar seguint les vicissituds de l’entitat.
Entre les activitats de la nova nova entitat trobem la organització de cursets de sardanes. Així, el mes de febrer 1932 se’n va organitzar un a càrrec de Manuel Prat, gran entusiasta de la sardana i que, a més dels aspectes diguem-ne tècnics, va saber transmetre l’estimació per la nostra dansa.
En altres ocasions, el Foment va organitzar festivals de sardanes amb finalitats benèfiques. Es el cas del que va organitzar el 10 d’abril de 1932, a benefici dels necessitats dels hospitals de Barcelona, o el 19 de febrer de 1933, a benefici dels damnificats per les inundacions que, pocs mesos abans, havien sofert algunes poblacions empordaneses i també Banyoles mateix.
Una de les iniciatives que es va plantejar el Foment va ser la recuperació del ball pla. Va ser una idea propugnada per Isidre Oliveras en una carta publicada al butlletí el mes de juny de 1931. Més tard, en una reunió general extraordinària celebrada el 5 de juliol del mateix any, a l’Ideal Bar, l’Isidre Oliveras va tornar a insistir en el tema i va presentar una proposició per ballar-lo ales properes Festes d’Agost. Tot i que l’assemblea ho va trobar bé i fins i tot va nomenar una comissió per ocupar-se’n, la iniciativa no va prosperar. El que sí va prosperar en canvi va ser l’organització d’un concurs sardanista, durant les festes de Sant Martirià de 1931. Es va celebrar a la plaça Major, amb la participació de cinc cobles: La Principal de Banyoles, La Principal de la Bisbal, La Selvatana, Girona i Els Montgrins. A la comissió organitzadora hi trobem Josep Pagès, Isidre Oliveras i Martirià Teixidor.
Una altra iniciativa del Foment va ser l’organització del primer aplec de la sardana, el 3 de juny de 1934. Malgrat l’entusiasme amb que fou preparat, l’aplec no obtingué l’èxit esperat. Econòmicament fou un fracàs que perjudicà les finances de l’entitat, però sobretot provocà un cert desànim que costà de superar. Malgrat tot, les activitats del Foment continuaren i el 2 de juny de 1935 organitza un festival sardanístic, en col·laboració amb la Joventut Sardanista del Centre Moral del Poble Nou, de Barcelona, amb un concert de sardanes a la plaça Major i dues ballades de sardanes, al passeig Dalmau a la tarda i a la plaça dels Turers al vespre.
