LA HISTÒRIA D’EL FOMENT

Banyoles és una ciutat amb una forta tradició de cobles, sardanes i músics des del segle passat i que ha sabut mantenir fins als nostres dies. EI llibre Banyoles i la Sardana escrit per Rafel Angelats i publicat l’any 1993 en fa una crònica exhaustiva i ens permet conèixer els moments més importants. L’entitat que durant més temps ha tingut la responsabilitat de vetllar per mantenir aquesta tradició és el FOMENT DE LA SARDANA.

L’any 1930, uns quants joves amants de la sardana van començar els treballs per la creació d’una entitat dedicada al foment de la sardana. Es reunien a Can Ralita, a la plaça Major. Com a resultat del seus esforços s’arribà a la constitució d’una entitat, el novembre de 1930, que prengué el nom de Foment de la Sardana. La primera junta, que es constituï el 1931, estigué presidida per Francesc Giró i compta amb Joan Masmitjà com a tresorer, Martí Elps com a secretari i, com a vocals, Martirià Butinyà i Frederic Corominas. La seva seu era a la plaça Major núm. 39. Els socis pagaven una pesseta mensual. Tot i que la caiguda de la Dictadura del general Primo de Rivera havia suavitzat la persecució a l’expressió pública de la identitat nacional catalana, la situació encara no s’havia normalitzat plenament. Tal com explica Rafael Angelats en unes notes inèdites, en una de les primeres ballades organitzades pel Foment a primers de 1931 es va interpretar La Santa Espina, la coneguda sardana del mestre Enric Morera. Algú ho va denunciar a la Guardia Civil, que va retenir Francesc Giró i Martí Elps durant unes dues hores, mentre es redactava el corresponent informe, que no va tenir conseqüències.

Ben aviat, el mes de març de 1931 començà a publicar-se un butlletí, titulat Nostra Dansa, que el mes de gener de 1932 va canviar el títol pel d’Estel Pairal. Aquesta publicació va anar apareixent regularment fins al juny 1934, en què es va interrompre fins al mes d’abril de 1935. Aquesta segona etapa va durar poc: el mes de novembre del mateix any es va interrompre novament fins al mes de març de 1936 en que va sortir un altre número, que va ser l’últim. A través de les notícies d’aquestes publicacions es poden anar seguint les vicissituds de l’entitat.

Entre les activitats de la nova nova entitat trobem la organització de cursets de sardanes. Així, el mes de febrer 1932 se’n va organitzar un a càrrec de Manuel Prat, gran entusiasta de la sardana i que, a més dels aspectes diguem-ne tècnics, va saber transmetre l’estimació per la nostra dansa.

En altres ocasions, el Foment va organitzar festivals de sardanes amb finalitats benèfiques. Es el cas del que va organitzar el 10 d’abril de 1932, a benefici dels necessitats dels hospitals de Barcelona, o el 19 de febrer de 1933, a benefici dels damnificats per les inundacions que, pocs mesos abans, havien sofert algunes poblacions empordaneses i també Banyoles mateix.

Una de les iniciatives que es va plantejar el Foment va ser la recuperació del ball pla. Va ser una idea propugnada per Isidre Oliveras en una carta publicada al butlletí el mes de juny de 1931. Més tard, en una reunió general extraordinària celebrada el 5 de juliol del mateix any, a l’Ideal Bar, l’Isidre Oliveras va tornar a insistir en el tema i va presentar una proposició per ballar-lo ales properes Festes d’Agost. Tot i que l’assemblea ho va trobar bé i fins i tot va nomenar una comissió per ocupar-se’n, la iniciativa no va prosperar. El que sí va prosperar en canvi va ser l’organització d’un concurs sardanista, durant les festes de Sant Martirià de 1931. Es va celebrar a la plaça Major, amb la participació de cinc cobles: La Principal de Banyoles, La Principal de la Bisbal, La Selvatana, Girona i Els Montgrins. A la comissió organitzadora hi trobem Josep Pagès, Isidre Oliveras i Martirià Teixidor.

Una altra iniciativa del Foment va ser l’organització del primer aplec de la sardana, el 3 de juny de 1934. Malgrat l’entusiasme amb que fou preparat, l’aplec no obtingué l’èxit esperat. Econòmicament fou un fracàs que perjudicà les finances de l’entitat, però sobretot provocà un cert desànim que costà de superar. Malgrat tot, les activitats del Foment continuaren i el 2 de juny de 1935 organitza un festival sardanístic, en col·laboració amb la Joventut Sardanista del Centre Moral del Poble Nou, de Barcelona, amb un concert de sardanes a la plaça Major i dues ballades de sardanes, al passeig Dalmau a la tarda i a la plaça dels Turers al vespre.

ARRELS DE FUTUR

Com va passar amb tantes altres coses, la guerra civil de 1936-1939 va suposar la paralització de les activitats del Foment i la desaparició de l’entitat. Però les arrels posades per aquell grup de joves entusiastes, resistiren el pas del temps i el pes d’una dictadura, la franquista, que va perseguir amb fúria i determinació l’expressió pública del sentiment nacional català. Malgrat tot, però, i a poc a poc, es van anar recuperant les ballades de sardanes, perquè a Banyoles una festa sense sardanes no és una festa com cal.

Més tard, l’any 1954, l’empenta de Pere Arpa i altres banyolins benemèrits com Pere Quer, Rossend Palmada, Rafael Angelats i Jaume Vidal va tenir com a conseqüència la celebració anual d’un aplec de la sardana, amb la voluntat de seguir el camí obert pel primer Foment de la Sardana abans de la guerra.

A la mort de Jaume Vidal, el 1970, el relleu passà a un grup de joves que van saber mantenir la torxa: Joan Parnau, Joaquim Duran, Joaquim Baldó i d’ altres. L’any 1965 tingué lloc un reconeixement públic de l’aportació banyolina al moviment sardanista, amb el nomenament de Banyoles com a Ciutat Pubilla de la Sardana. Cal fer esment, també, de l’aparició de la colla sardanista Banyoles (1958), embrió de futures noves colles, i de la constitució, pocs anys després, de I’Agrupació Sardanista del Llac, que organitzava ballades de sardanes a l’estiu.

Finalment, el 1978, es va crear una nova entitat que va aplegar en una mateixa direcció tots aquests esforços a favor de la sardana i del seu esperit, que gràcies a un suggeriment, molt encertat, del mestre Manuel Saderra, va recuperar el nom tradicional de Foment de la Sardana. La primera junta va estar integrada per Eudald Santamaria, Joan Parnau, Martiria Riera, Joan Güell, Narcís Ramió, Ildefons Saballs, Joan Estarriola, Jaume Planella, Pere Angelats i dotze vocals més. Aquesta nova entitat va iniciar una trajectòria sardanista, de sobres coneguda i que ha merescut un guardó tan notable com la Creu de Sant Jordi.

En els seus inicis, la finalitat bàsica d’una entitat sardanista era recollir diners per poder contractar cobles i organitzar audicions de sardanes. l amb aquesta finalitat es va crear també, l’any 1932, el FOMENT(com va succeir en moltes altres poblacions en aquells anys). Aquest objectiu però, pel Foment de Banyoles, ja fa uns anys que ha perdut importància (avui dia qui vol ballar sardanes pot fer-ho cada cap de setmana sense necessitat de fer grans desplaçaments) i en canvi creiem que cal aplicar tots els recursos possibles a organitzar i promoure tota mena d’activitats al voltant de la sardana, les cobles i la música per a cobla. I també, per què no, a totes les altres manifestacions de cultura popular.

Així s’ha entès des de Banyoles i actualment dins El FOMENT hi ha les Colles Sardanistes i l’Esbart Dansaire Fontcoberta. Procurem ampliar el món de la Sardana potenciant la cobla com a conjunt musical: concerts de música per a cobla, Premis Ceret-Banyoles de composició, Simposi Música i Cobla. També fent edicions de discs i llibres. i també publiquem un butlletí trimestral amb informació pels socis. També tenim un local social en propietat que vam restaurar i inaugurar l’any 1993 i que sens va fer petit. Posteriorment es va ampliar amb la compra de la casa veïna i que també es va rehabilitar.

La nostra filosofia és que a més de ballar sardanes cal informar i formar la gent a conèixer i estimar la sardana, la cobla, i totes les seves possibilitats. EI nostre lema és fer FESTES AMB SARDANES no FESTES DE SARDANES.

Durant l’any el Foment organitza diferents actes i, precisament al mes d’octubre, tenim la responsabilitat d’organitzar tots els actes sardanístics de la Festa Major de Banyoles per Sant Martirià. És un encàrrec de l’Ajuntament que ha assumit que cal vetllar per mantenir les velles tradicions. Per Sant Martirià fa molts anys que s’organitzen les típiques ballades a la Plaça Major amb 4 primeríssimes Cobles; una a cada costat de la plaça porticada.

Una altra festa cabdal de cada any és l’APLEC DE LA SARDANA que es celebra el 1r. cap de setmana de juliol des de l’any 1954. Avui dia es tracta d’una Festa de Cultura Popular Catalana ja que a cada edició i participen grups d’altres manifestacions de la nostra cultura popular: Castellers, bastoners, etc …

De totes maneres l’any 1998 serà recordat molt de temps per la festa organitzada el primer cap de setmana de juliol: FEM REALITAT UN SOMNI es tractava de fer un homenatge a 2 compositors de sardanes que tenim la sort que fa molts anys conviuen entre nosaltres però que són coneguts i estimats arreu de Catalunya. Són en MANEL SADERRA i PUIGFERRER i en MARTIRIÀ FONT i COLL que enguany tenien uns aniversaris ben singulars; en Manel va fer 90 anys el dia 21 de juliol i en Martirià en va fer 75 el 14 de gener. Tot plegat, doncs, va ser l’excusa per organitzar durant dos dies i coincidint amb el 46 Aplec de la Sardana, tota una sèrie d’actes.

Encara que sens dubte n’hi va haver un de molt especial: El dissabte 4 de juliol es va organitzar, per primera vegada a la història; una sardana al voltant de l’estany de Banyoles. Feien falta 7.000 persones però la nostra crida va ser seguida per 14.131 persones que a 2/4 de 8 de la tarda ballaven les 2 sardanes programades, formant la sardana més gran de la història. Va ser realment emocionant veure tota aquella multitud amb un gran esperit de participació i col·laboració que van facilitar la feina dels 200 voluntaris i 50 membres de l’organització que ho van fer possible. FEM REALITAT UN SOMNI va ser el crit de la convocatòria. I realment poder ballar la sardana SOMNI d’en Manel Saderra la tarda d’un bon dia d’estiu, al cap tard, amb la cobla al mig de l’estany, i una multitud ballant al llarg de més de 7 km amb un silenci impressionant va ser realment un SOMNI que recordarem sempre més els que vam tenir la sort de poder esser-hi.